En Salvador Illa, durant la roda de premsa de balanç del curs polític del Govern de la Generalitat del passat mes de juliol, va dir: "Catalunya es consolida com una locomotora econòmica europea davant un context internacional incert". Doncs bé, les dades mostren que l'economia catalana potser sí que va com un tren (de Renfe, tampoc ens emocionem), però la població, en canvi, sembla anar a peu. I hi ha grups que, en tot cas, han agafat trens que van marxa enrere. S'apropen eleccions espanyoles i els polítics ja comencen a vendre fum.
01 · La mida de l’economia
El país creix, però creix la producció per habitant o la població?
PIB real total i per habitant · Catalunya, 2019–2025 · Creixement real acumulat respecte del 2019 (%)
Per contrastar aquesta diagnosi, comencem pel creixement del PIB real entre el 2019 i el 2025, representat per la línia negra. Certament, la imatge és molt maca, ja que el PIB real català ha crescut en aquest període aproximadament un 10,5%, per sobre del 10,0% d’Espanya i del 6,6% de la zona euro. No siguem "camacus". Són bons resultats, però amb aquest gràfic ja toquem sostre. Només que posem un puntet de rigor i expandim l'anàlisi, l'escena idíl·lica i de prosperitat que ens volen vendre es desmunta de seguida. El PIB és una mesura molt bona per conèixer el nivell de producció d'una economia. Però per si sol no ens diu gairebé res de la bonança econòmica dels seus ciutadans. Per això contrastaré el PIB amb el consum i la renda de diferents grups de llars.
És per aquest motiu que la dada que ens ha d'importar és el PIB real per habitant, que no és més que el PIB real total dividit pel nombre d'habitants. La línia blava ens ho mostra: Catalunya avança un 4,1%, davant del 4,9% espanyol i del 4,5% de la zona euro. L’evolució catalana ja és menys favorable. Deixem de ser "la locomotora econòmica europea". L’economia és més gran, sí, però, com us mostraré seguidament, això és degut a un augment notable de la població. I créixer més en conjunt no implica créixer més per persona. Podria ocórrer que, pel simple fet de ser més habitants, el país tingui més producció total. Comprovem-ho.
Referència territorial: Eurostat, comptes anuals.
Veure les dades principals del gràfic
| Any | PIB real total | PIB real per habitant |
|---|---|---|
| 2019 | 0,0% | 0,0% |
| 2020 | −12,0% | −12,7% |
| 2021 | −6,1% | −7,0% |
| 2022 | +0,7% | −1,3% |
| 2023 (p) | +3,5% | −0,1% |
| 2024 (p) | +7,6% | +2,4% |
| 2025 (p) | +10,5% | +4,1% |
02 · El denominador també creix
Més habitants: migracions o creixement natural?
Creixement de la població des de final del 2019 · Components disponibles fins al 2024; població total provisional fins al 2025
Que el PIB per càpita hagi crescut més lentament que el PIB total en el mateix període analitzat implica aritmèticament una població aproximadament un 6,2% més gran el 2025 que el 2019. I per posar context, l’augment de la població ha estat del 4,8% a Espanya i del 2,0% a la zona euro. El desglossament demogràfic disponible mostra que, entre final del 2019 i final del 2024, Catalunya ha guanyat 391.370 habitants: el saldo migratori hi aporta 457.371 persones (+5,91 punts), mentre que el saldo natural (naixements menys defuncions) en resta 74.519 (−0,96 punts); els ajustaments estadístics n’afegeixen 8.518 (+0,11 punts). El creixement demogràfic d’aquest tram prové, doncs, del saldo migratori, no d’un excés de naixements. El creixement de la població té més pes que l’augment de la producció per habitant en aquesta descomposició comptable del PIB. Això no aïlla, però, l’efecte causal de la immigració sobre la producció: els nouvinguts també hi contribueixen, no només augmenten el nombre d’habitants.
La distinció comptable s’entén amb un exemple senzill. Imaginem una economia de deu habitants que produeix béns i serveis per valor de 10.000 euros anuals. El PIB per habitant és de 1.000 euros. Ara suposem que s’hi incorpora una persona que produeix 1.000 euros anuals més, sense que canviï la producció dels altres habitants. El PIB total passa a 11.000 euros, però el PIB per habitant continua sent de 1.000 euros. L’economia produeix més perquè hi ha més persones, no perquè hagi augmentat la producció mitjana per habitant. L’exemple només il·lustra aquesta distinció: a Catalunya, el PIB per habitant sí que ha crescut, però menys que la població.
Veure les dades demogràfiques del gràfic
| Final d’any | Saldo migratori (pp) | Saldo natural (pp) | Ajust estadístic (pp) | Població total (%) |
|---|---|---|---|---|
| 2019 | 0,00 | 0,00 | 0,00 | 0,00% |
| 2020 | +0,50 | −0,28 | 0,00 | +0,22% |
| 2021 | +0,78 | −0,43 | +0,02 | +0,38% |
| 2022 | +2,76 | −0,61 | +0,04 | +2,19% |
| 2023 | +4,33 | −0,79 | +0,07 | +3,61% |
| 2024 | +5,91 | −0,96 | +0,11 | +5,06% |
| 2025 (p) | n/d | n/d | n/d | +6,18% |
Els components poden no sumar exactament el total mostrat per l’arrodoniment. La base de població del PIB per habitant és de juliol, excepte el 2021, que és de gener; per això la variació demogràfica de final d’any no coincideix exactament amb la implícita en el PIB. El 2025 no s’omple amb previsions ni per diferència.
03 · Del que produïm al que consumim
El consum segueix el mateix camí?
PIB real i consum real de les llars, per habitant · Catalunya, 2019–2025 · Creixement real acumulat respecte del 2019 (%)
Quan analitzem el creixement del PIB per habitant, els resultats ja són més modestos que els del PIB total. Però tampoc aquest indicador ens diu directament com viu un ciutadà corrent, que és el que ens interessa. El PIB inclou inversions, exportacions i producció pública que no es tradueixen automàticament en més consum present per a les famílies. En particular, els serveis públics sense preu de mercat es valoren a preus corrents principalment segons els costos de producció, no segons la satisfacció que proporcionen als ciutadans. Per tant, un augment del seu valor comptabilitzat no garanteix una millora equivalent de la qualitat dels serveis ni del benestar dels usuaris. Això tampoc significa que qualsevol augment de la despesa pública faci créixer automàticament el PIB real: en aquest càlcul també es descompta l’efecte dels preus i s’utilitzen indicadors del volum de serveis prestats.
Per situar-ne la dimensió, la partida que Idescat anomena «consum de les administracions públiques», que també inclou les institucions sense finalitat de lucre al servei de les llars, equivalia aproximadament al 19,0% del PIB català el 2025, segons les dades provisionals dels components de demanda. Aquesta proporció no representa exactament el pes de la producció pública ni el conjunt de la despesa pública, però mostra la importància d’un component que no podem interpretar directament com a despesa de consum directa de les llars.
Per acostar-nos a aquesta última dimensió, podem mirar el consum privat real per habitant. I el canvi d’indicador altera la lectura: entre el 2019 i el 2025, el PIB real per habitant català augmenta aproximadament un 4,1%, mentre que el consum real de les llars per habitant disminueix un 0,8%. A Espanya, aquests dos indicadors creixen un 4,9% i un 1,8%; a la zona euro, un 4,5% i un 3,1%, respectivament. Per tant, el consum per persona evoluciona pitjor a Catalunya que als dos comparadors: a Espanya i a la zona euro el consum privat augmenta modestament i a Catalunya cau lleugerament. Ni rastre de la locomotora.
Això no demostra, tot sol, una caiguda equivalent del benestar. El consum privat no recull directament serveis com la sanitat i l’educació públiques, que també poden millorar les condicions de vida (ja investigarem la situació real d'aquests dos sectors). A més, també importen l’estalvi i la distribució dels recursos.
Referència: Eurostat, PIB i consum de les llars per habitant.
Veure les dades principals del gràfic
| Any | PIB real per habitant | Consum real per habitant |
|---|---|---|
| 2019 | 0,0% | 0,0% |
| 2020 | −12,7% | −12,9% |
| 2021 | −7,0% | −7,2% |
| 2022 | −1,3% | −5,9% |
| 2023 (p) | −0,1% | −5,9% |
| 2024 (p) | +2,4% | −3,5% |
| 2025 (p) | +4,1% | −0,8% |
04 · Producció i ocupació
Més producció o més persones treballant?
PIB real total, persones ocupades i PIB real per persona ocupada · Catalunya, 2019–2025 · Creixement acumulat respecte del 2019 (%)
Ara centrem-nos en la productivitat de l’economia catalana. Per aproximar-la, dividim el PIB real entre el nombre de persones ocupades: així obtenim la producció mitjana per ocupat, també anomenada productivitat aparent del treball. Entre el 2019 i el 2025, el PIB real català creix un 10,5% i les persones ocupades un 8,9%: la producció per ocupat avança aproximadament un 1,4%. A Espanya, el PIB augmenta un 10,0%, l’ocupació un 10,9% i el PIB per ocupat disminueix un 0,8%; a la zona euro, les variacions són del 6,6%, el 5,8% i el 0,8%, respectivament. L’avanç català d’aquest indicador és, doncs, superior al dels dos comparadors, tot i ser modest.
Què ens diu aquesta diferència? Que, en termes comptables, el creixement català s’ha basat sobretot en l’expansió de l’ocupació, mentre que la producció mitjana per persona ocupada ha augmentat poc. És un patró principalment extensiu: produïm més, sobretot, perquè hi ha més persones treballant. Això no és necessàriament dolent. Que una persona passi de l’atur a l’ocupació pot millorar els ingressos de la seva família i augmentar la producció per habitant, encara que la producció per ocupat no canviï. També cal distingir, per tant, entre tenir més habitants i aconseguir que una proporció més gran dels habitants treballi.
El que em resulta preocupant no és que la productivitat creixi menys que el PIB total, sinó que el seu augment acumulat sigui tan petit: aproximadament un 1,4% en sis anys. Incorporar persones a l’ocupació és una via de creixement valuosa, però limitada. Per sostenir millores del nivell de vida a llarg termini també és important augmentar el que podem produir amb els recursos disponibles, mitjançant més i millor equipament, tecnologia, formació i organització. Aquestes millores amplien les possibilitats d’augmentar les remuneracions reals, encara que no garanteixin com es repartiran els guanys.
Finalment, aquest indicador no mesura l’esforç individual dels treballadors ni ens diu quant han augmentat els seus sous. Tampoc és productivitat per hora: la durada de la jornada i els canvis en la composició sectorial de l’ocupació poden fer variar la mitjana. Per això, aquestes dades mostren un avanç modest de la producció per ocupat, però no permeten afirmar que cada treballador sigui només un 1,4% més eficient que abans.
Referències: PIB i persones ocupades d’Eurostat.
Veure les dades del gràfic
| Any | Ocupats (milers) | PIB real | Ocupats | PIB real per ocupat |
|---|---|---|---|---|
| 2019 | 3.678 | 0,0% | 0,0% | 0,0% |
| 2020 | 3.510 | −12,0% | −4,6% | −7,8% |
| 2021 | 3.579 | −6,1% | −2,7% | −3,5% |
| 2022 | 3.722 | +0,7% | +1,2% | −0,5% |
| 2023 (p) | 3.833 | +3,5% | +4,2% | −0,7% |
| 2024 (p) | 3.911 | +7,6% | +6,3% | +1,2% |
| 2025 (p) | 4.007 | +10,5% | +8,9% | +1,4% |
05 · L’enquesta de les llars
Què diu l’Enquesta de pressupostos familiars?
Despesa de l’EPF per persona, ajustada amb IPC, i consum real per habitant dels comptes econòmics · Catalunya, 2019–2025 · Creixement acumulat (%)
Fins ara hem analitzat el consum que estimen els comptes econòmics. Però podem contrastar-lo amb una altra font: l’Enquesta de pressupostos familiars (EPF), que l’INE elabora anualment a partir d’una mostra de prop de 24.000 llars del conjunt d’Espanya. Les famílies hi anoten les seves despeses i responen preguntes sobre diferents tipus de consum. L’Idescat n’ofereix una explotació específica per a Catalunya. Aquesta aproximació ens permet observar la despesa des de les llars i, com veurem després, distingir-ne l’evolució segons les seves característiques.
A Catalunya, la despesa mitjana anual per persona de l’EPF passa de 13.414 euros el 2019 a 15.017 el 2025: un augment nominal de l’11,9%. Però gastar més euros no significa necessàriament consumir més béns i serveis. Si ajustem aquests imports amb l’IPC català, la despesa real estimada queda aproximadament un 7,2% per sota del 2019. A Espanya, la despesa passa de 12.152 a 14.066 euros i, ajustada amb el seu IPC, disminueix un 4,9%. Amb aquesta aproximació, la caiguda catalana és més gran.
El contrast amb els comptes econòmics és rellevant: aquests situen la variació del consum real per habitant en un −0,8% a Catalunya, un +1,8% a Espanya i un +3,1% a la zona euro. A Catalunya, doncs, les dues aproximacions apunten a una disminució, però discrepen en la magnitud; a Espanya, fins i tot difereixen en el signe. Això no significa necessàriament que una estadística sigui correcta i l’altra no. Els comptes econòmics integren diverses fonts i ajustaments, mentre que l’EPF parteix de la informació recollida a les llars. També són diferents els criteris de cobertura, valoració i correcció dels preus. No podem equiparar les dues mesures ni assumir que el resultat correcte sigui la seva mitjana.
L’enquesta tampoc és perfecta: hi pot haver oblits, despeses infradeclarades i problemes de resposta. A més, la despesa total de l’EPF inclou consums no monetaris, com el lloguer imputat als propietaris: el valor estimat del servei d’habitatge que reben vivint a casa seva. No és, per tant, una mesura exclusiva dels diners que surten de la butxaca. Com que l’IPC no inclou aquest lloguer imputat, utilitzar-lo per corregir tota la despesa és una aproximació. El −7,2% s’ha d’interpretar amb aquesta limitació, no com una caiguda exacta del benestar de cada català.
No disposem d’un homòleg EPF anual de la zona euro per al mateix període: l’enquesta europea harmonitzada es publica per onades. Fonts: EPF de l’INE, metodologia de l’Idescat i HBS d’Eurostat.
Veure les dades del gràfic
| Any | EPF nominal (€) | EPF / IPC | Comptes econòmics |
|---|---|---|---|
| 2019 | 13.414,36 | 0,0% | 0,0% |
| 2020 | 11.871,66 | −11,2% | −12,9% |
| 2021 | 12.491,67 | −9,2% | −7,2% |
| 2022 | 13.099,08 | −11,8% | −5,9% |
| 2023 | 13.591,83 | −11,5% | −5,9% |
| 2024 | 14.746,47 | −6,6% | −3,5% |
| 2025 | 15.017,06 | −7,2% | −0,8% |
06 · Dues situacions laborals
Ha canviat igual el consum de les llars d’ocupats i jubilats?
Despesa per persona de la llar, segons si el sustentador principal és ocupat o jubilat/retirat · Catalunya, 2019–2025 · Creixement real aproximat respecte del 2019 (%)
Les mitjanes generals poden amagar diferències importants. Per això, ara separem les llars segons si el sustentador principal —la persona que més ingressos aporta al pressupost comú— està ocupat o està jubilat o retirat. Continuem mesurant la despesa mitjana per persona: no comparem el consum individual de tots els treballadors amb el de tots els jubilats, sinó el de les persones que viuen en aquestes dues categories de llar.
Entre el 2019 i el 2025, la despesa real aproximada per persona disminueix un 9,0% a les llars catalanes amb sustentador ocupat i un 4,0% a les de jubilats o retirats. A Espanya, ajustant amb l’IPC espanyol, disminueix un 7,3% a les llars d’ocupats i es manté pràcticament estable a les de jubilats. Les estimacions catalanes són, doncs, menys favorables en tots dos grups. Però també mostren una diferència interna rellevant: a Catalunya, la caiguda és cinc punts percentuals més intensa a les llars amb sustentador ocupat. Les de jubilats resisteixen millor, encara que tampoc recuperen el nivell de despesa real estimat del 2019.
Una possible explicació d’aquesta diferència és la protecció dels ingressos davant la inflació. Les pensions contributives disposen d’un mecanisme general de revalorització vinculat a l’IPC, mentre que els ingressos laborals no tenen una actualització automàtica equivalent per a tothom. Aquesta protecció pot contribuir a sostenir el consum de les llars de jubilats quan pugen els preus. Ara bé, el gràfic no permet quantificar aquesta contribució ni atribuir tota la diferència a salaris i pensions. Una disminució del consum tampoc equival necessàriament a una disminució idèntica dels ingressos: les llars també poden modificar l’estalvi o recórrer a l’endeutament.
La lectura principal és que el creixement econòmic agregat conviu amb una evolució desigual de la despesa, especialment desfavorable a les llars amb sustentador ocupat. Cal interpretar-ho, però, com una comparació descriptiva: no seguim les mateixes famílies durant tot el període i també poden canviar la composició familiar, l’edat i la situació residencial de cada grup. L’ajust amb l’IPC és aproximat i no s’han estimat intervals de confiança que permetin determinar la significació estadística de les diferències. Tampoc disposem d’un homòleg anual de la zona euro per al mateix període i desglossament. Contrast nacional: EPF de l’INE per activitat del sustentador.
Veure les dades del gràfic
| Any | Ocupat (€) | Jubilat (€) | Ocupat: canvi real | Jubilat: canvi real |
|---|---|---|---|---|
| 2019 | 12.893,72 | 16.328,10 | 0,0% | 0,0% |
| 2020 | 11.362,40 | 14.882,52 | −11,6% | −8,5% |
| 2021 | 11.937,24 | 15.348,72 | −9,7% | −8,3% |
| 2022 | 12.518,32 | 16.265,94 | −12,3% | −10,0% |
| 2023 | 12.757,76 | 17.165,49 | −13,6% | −8,2% |
| 2024 | 13.976,86 | 18.826,99 | −7,9% | −2,1% |
| 2025 | 14.153,49 | 18.912,58 | −9,0% | −4,0% |
Què cal tenir present en aquesta comparació?
- El grup de jubilats/retirats no identifica tots els perceptors de pensions de viduïtat o incapacitat. Ni l’edat ni la condició d’actiu/inactiu són substituts exactes d’aquesta classificació.
- La despesa per persona no ajusta totes les economies d’escala familiars. Per unitat de consum, la variació real aproximada 2019–2025 és del −9,7% per a les llars d’ocupats i del −2,3% per a les de jubilats. Les dues mesures i els denominadors es documenten al JSON.
- El 2025 hi ha 990 llars d’ocupats i 334 de jubilats a la mostra catalana. No hem estimat intervals de confiança; les petites diferències anuals no s’han d’interpretar com a concloents.
- La reproducció dels totals catalans coincideix a cèntims amb la taula de l’INE en sis anys. El 2022 hi ha una discrepància no resolta de 0,35 euros per persona (0,003%) entre el càlcul amb microdades i la taula publicada. No hem reajustat artificialment els resultats per grups.
07 · Consum i habitatge
Qui ha perdut consum i quin paper hi té l’habitatge?
Despesa monetària per unitat de consum · Variació real aproximada del 2019 al 2025 · Catalunya
La situació residencial ofereix una altra manera de veure qui ha reduït el consum. Entre el 2019 i el 2025, la despesa monetària real aproximada per unitat de consum disminueix un 10,9% a les llars de lloguer, un 11,8% a les de propietat amb hipoteca i un 6,6% a les que tenen l’habitatge pagat. Les estimacions apunten, doncs, a una contracció més gran en els dos primers grups. Ara mesurem només despesa monetària i ajustem la mida i composició familiar: no són els mateixos imports per persona dels gràfics anteriors.
Si excloem el lloguer principal i els subministraments bàsics seleccionats, la resta del consum dels llogaters retrocedeix un 13,3%, davant de l’11,5% de les llars amb hipoteca i del 6,1% de les que no en tenen. En les de lloguer, el pes d’aquestes partides sobre la despesa monetària passa del 28,8% al 30,8%: ocupen més pressupost mentre es retalla més la resta del consum. És un contrast descriptiu, no una prova que l’habitatge hagi causat la caiguda. Els grups canvien de composició i l’IPC general no reflecteix els preus específics de cadascun. Tampoc interpretem les barres dels hipotecats com una mesura de càrrega hipotecària: ni l’amortització ni els interessos són consum EPF.
Veure les dades i la mostra del gràfic
| Situació residencial | Consum monetari total | Sense la cistella seleccionada | Pes de la cistella, 2019 → 2025 | N, 2019 → 2025 |
|---|---|---|---|---|
| Lloguer | −10,9% | −13,3% | 28,8% → 30,8% | 395 → 306 |
| Propietat amb hipoteca | −11,8% | −11,5% | 6,0% → 5,6% | 533 → 485 |
| Propietat sense hipoteca | −6,6% | −6,1% | 7,3% → 6,8% | 838 → 610 |
Lloguer inclou preu de mercat i inferior al de mercat. Les cessions no es mostren. Són mostres diferents, no el seguiment de les mateixes llars. La cistella no inclou reparacions, comunitat, assegurances, altres lloguers ni pagaments hipotecaris. Els codis s’han harmonitzat, però el canvi de recollida del 2024 limita la comparabilitat estricta. Imports originals, ponderacions, fórmules i validacions (JSON).
08 · Els ingressos de les persones
La renda real ha crescut igual a totes les edats?
Renda neta mitjana per unitat de consum, ajustada per l’IPC · Catalunya, rendes de 2012–2024 · Índex 2012 = 100
Per acabar, passem del que les llars gasten als ingressos de què disposen. El gràfic mostra la renda neta equivalent: els ingressos de la llar ajustats segons la seva mida i composició, atribuïts a cadascun dels membres. Per tant, no comparem sous individuals amb pensions individuals. Una persona jove que viu amb els pares també participa, estadísticament, de la renda familiar, encara que els seus ingressos propis siguin baixos.
Entre el 2012 i el 2024, aquesta renda, ajustada aproximadament per la inflació, augmenta un 21,3% entre les persones de 65 anys o més a Catalunya, davant del 14,8% de les de 16–39 anys i del 8,7% de les de 40–64. Les mitjanes dels tres grups adults milloren, però no al mateix ritme: l’augment més intens correspon a les persones grans. A Espanya, el grup de 65 anys o més registra un creixement del 22,9%, lleugerament superior al català. No podem calcular el mateix canvi per a la zona euro perquè falta l’observació inicial, i les franges intermèdies d’Eurostat no coincideixen amb les catalanes.
Aquest resultat no demostra que tots els jubilats hagin millorat més que tots els treballadors, ni permet atribuir la diferència exclusivament a les pensions. Són mitjanes de grups que canvien de composició, no les mateixes persones seguides durant dotze anys. Tampoc podem deduir-ne directament que hagi augmentat l’estalvi respecte dels gràfics de consum: els períodes, les fonts i les unitats no coincideixen. La conclusió és més concreta: aquestes dades no mostren una caiguda general dels ingressos reals mitjans, sinó una millora desigual segons l’edat, més intensa entre les persones de 65 anys o més.
Veure les dades principals del gràfic
| Edat de la persona | Renda 2012 (€ de 2024) | Renda 2024 (€) | Variació real |
|---|---|---|---|
| Menys de 16 | 20.201 | 21.741 | +7,6% |
| 16–39 | 21.894 | 25.142 | +14,8% |
| 40–64 | 24.257 | 26.376 | +8,7% |
| 65 o més | 22.067 | 26.776 | +21,3% |
Imports arrodonits a l’euro; variacions calculades abans d’arrodonir. Sèrie anual completa al JSON.
09 · Conclusió
Créixer més no garanteix viure millor
PIB, consum, ocupació i renda: dimensions diferents del nivell de vida i límits de cada indicador.
Catalunya produeix més que el 2019, però això no s’ha traduït en una millora equivalent del consum per habitant. La producció per ocupat ha avançat poc i les estimacions de despesa de les llars mostren retrocessos desiguals segons la situació laboral i residencial. Alhora, la renda real equivalent ha crescut entre el 2012 i el 2024, però més intensament entre les persones grans: no tots els indicadors ni tots els grups expliquen la mateixa història. L'economia catalana no està com un tren.
Fonts i metodologia
Dades, càlculs i límits
Dades i fonts comprovades el . Cada sèrie conserva la seva data d’extracció i el seu període de referència als fitxers descarregables.
Com he preparat les comparacions?
- PIB i consum: volums encadenats d’Idescat, revisió estadística 2024. Les comparacions principals mostren el creixement acumulat respecte del 2019: 100 × (valor de l’any / valor del 2019 − 1). El PIB per habitant usa la població de la seva font (estimació a 1 de juliol, excepte el 2021, a 1 de gener). Per al consum per habitant derivem el mateix denominador de les sèries de PIB; els índexs originals tenen un decimal i el resultat és aproximat.
- PIB per persona ocupada: dividim l’índex de PIB real entre l’índex de persones ocupades dels mateixos comptes anuals. El canvi acumulat és 100 × [(PIB de l’any / PIB del 2019) / (ocupats de l’any / ocupats del 2019) − 1]. No és correcte restar les dues taxes de creixement com si fos una identitat exacta. No mesura productivitat per hora ni remuneració.
- Demografia: sumem els saldos anuals des del 2020 i els dividim per la població a final del 2019. Separem el saldo natural, el migratori i el residu d’ajust estadístic; no són taxes de creixement dels fluxos, sinó aportacions en punts sobre una població inicial fixa. Els components del 2025 encara no estan disponibles: es deixen buits. El gràfic demogràfic usa població a final d’any, mentre que la sèrie de PIB per habitant utilitza juliol, excepte gener el 2021. La comparació explica una relació comptable, no un efecte causal de la immigració. Metodologia de les estimacions de població.
- Preus: el PIB i el consum agregats ja tenen els seus deflactors. Per a l’EPF i l’ECV fem servir l’IPC anual mitjà català. Fórmula de variació real: 100 × [(valor final / valor inicial) × (IPC inicial / IPC final) − 1]. No són tres mesures de volum idèntiques.
- Espanya i zona euro: els comentaris comparen el mateix indicador i període sempre que hi ha dades equivalents. La zona euro és l’EA20, amb composició fixa de vint països, no la UE ni un agregat de composició canviant. Eurostat: PIB i consum, valors per habitant i persones ocupades, concepte interior. El consum correspon a les llars (S14), sense institucions sense finalitat lucrativa. Les sèries catalanes i d’Eurostat tenen revisions, arrodoniments i denominadors demogràfics propis: les diferències petites són orientatives. Espanya 2024–2025: dades macroeconòmiques provisionals.
- Enquestes comparades: per a Espanya usem l’EPF de l’INE i l’IPC anual mitjà espanyol, no el català. L’HBS europea es difon per onades: no n’extrapolem un resultat de zona euro per als anys que falten. En renda, Eurostat no ofereix l’observació EA20 del 2013 (renda del 2012) ni les mateixes franges intermèdies; comparem només el grup de 65 anys o més, que sí coincideix. Les xifres nominals entre territoris no estan ajustades per paritats de poder adquisitiu. Catalunya forma part d’Espanya: no són mostres territorials independents.
- Unitats de consum: escala OCDE modificada: 1 al primer adult, 0,5 a la resta de persones de 14 anys o més i 0,3 als menors de 14. Permet comparar llars de composició diferent, però no substitueix una desagregació individual del consum.
- EPF i habitatge: microdades 2019 i 2025, Catalunya (CCAA 09). Tinença REGTEN: 1 propietat pagada, 2 amb pagaments pendents, 3/4 lloguer. Dividim la despesa monetària elevada per la suma ponderada d’unitats de consum, sense tornar a ponderar els imports. Cistella comuna: 04110, 0441, 0442, sanejament 04431–04434 i 045; exclou 04439 i les reclassificacions de seguretat i comunitat. L’IPC català és comú als grups i components. No són renda després d’habitatge, quotes hipotecàries ni una estimació causal. El JSON documenta el canvi de recollida del 2024, les mostres i les validacions.
- EPF i activitat: seleccionem Catalunya (CCAA 09) i harmonitzem els codis del sustentador principal: ocupat 1/2 i jubilat 4 fins al 2023; ocupat 1 i jubilat 3 des del 2024. La despesa
GASTOTde les microdades ja està elevada a la població: no es torna a multiplicar pel factor. Dividim la suma de despesa pel total ponderat de persones de cada grup. El 2021–2022 actualitzem tant els pesos com la despesa elevada amb els factors del cens del 2021. Desagregació pròpia, no una taula oficial publicada de treballadors i pensionistes. - Edat i renda: la sèrie ECV manté la base 2013. La mostra catalana s’amplia el 2016 i canvia el disseny del panell el 2021. No seguim una cohort; els canvis poden reflectir composició i mostreig. Sense intervals d’incertesa, les petites diferències no s’han d’interpretar com a concloents. Metodologia de l’ECV.
- Què falta per parlar de benestar: patrimoni i deute, distribució dins de cada grup, habitatge, serveis públics, salut i temps lliure. Més consum no equival automàticament a més benestar.
- Fonts complementàries: la comparació de renda equivalent amb Espanya es basa en Eurostat, renda equivalent mitjana per edat: enquestes del 2013 i el 2025, referides a les rendes del 2012 i el 2024. El mecanisme general de revalorització de les pensions contributives vinculat a l’IPC es recull a l’article 58 de la Llei general de la Seguretat Social; no s’assumeix que aquest mecanisme expliqui tota la diferència de consum.
Dades originals, sèries calculades, fonts i fórmules descarregables:
- Sèries dels gràfics, fonts i fórmules (JSON)
- PIB i consum agregats: dades i procedència (JSON)
- Persones ocupades dels comptes econòmics (JSON)
- EPF de Catalunya, total de llars 2019–2025 (JSON)
- Agregats EPF per activitat, mostra i validacions 2019–2025 (JSON)
- Consum monetari i habitatge per tinença: càlculs i validacions 2019–2025 (JSON)
- Despesa per edat i IPC: dades i ruptures (JSON)
- Renda per edat: dades de totes les enquestes consultades (JSON)
- Comparadors d’Espanya i la zona euro: valors, fonts i límits (JSON)
- Saldo migratori, saldo natural i població: dades i fórmules (JSON)